El dia de tots sants va celebrar-se, com cada any, el passat primer de novembre. Les ganes de visitar els sepulcres dels éssers estimats que ja no estan van omplir els vuit cementiris amb què compta la ciutat de Barcelona. Va ser una processó de gent amb rams de flors i productes de neteja a on la crisi no es va fer notar.
L’origen d’aquesta tradició catòlica es remunta al segle IV. A Antioquia, es va assignar aquest dia per recordar a tots els màrtirs de forma col·lectiva, contràriament a com es recorda als sants als quals se’ls assigna un dia a cadascun. Tot i això, s’ha d’entendre per sant, en el dia de tots sants, tan aquells que hagin sigut canonitzats com a aquells que hagin arribat al “cel”.
Els vuit cementiris que té aquesta ciutat són: el de Collserola (1972), Montjuïc (1883), Les Corts (1897), Poblenou (1819), Sarrià (1922), Sant Andreu (1839), Sant Gervasi (1853) i el d’Horta (annexionat a Barcelona el 1904), que van omplir-se de vida. Familiars i amics van fer homenatge als seus difunts en un ambient que olorava a roses i crisantems i a on la mort semblava, paradòxicament, no estar-hi present. Sembla que els somriures li van guanyar a la mort, almenys per aquest dia, la partida. Hom diria que aquesta festivitat és el màxim exponent de l’art de recordar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario