Hivern dur a les pistes d'esquí, però per la pedra

Les, gairebé nul·les, nevades al pirineu català d'aquest últim mes han fet que aquests dies nadalencs es converteixin en idonis per a fer-ho tot, menys esquiar.

Tot i així, segons el comunicat de neu de les estacions d'esquí catalanes, hi ha 9 estacions d'esquí obertes a on tots aquells resignats a quedar-se a casa sense practicar aquest esport, han assistit. Esquiadors de Masella han assegurat que "hi ha bastants pistes obertes" però que les més altes, que acostumen a ser vermelles i negres, "tenen molta pedra" o romanen tancades. Això en una estació a on hi ha de 30 a 60 centímetres de gruix de neu pols i a on només 28 de 64 estan obertes. La millor opció pels esquiadors és Baqueira Beret, la única estació a on està oberta la totalitat de les pistes.

El d'esport és un sector del turisme que, en menys mesura que el de sol i platja, aporta també un percentatge al total del turisme que representa l'11,4% del PIB. A més de per la crisi, la disminució de consum de serveis de turisme esportiu, s'ha vist afectat durant aquestes vacances per la manca de neu.

Hi ha una eterna discusió sobre si els esports, com l'esquí, poden considerar-se art o no. En tot cas el que és clar és que aquell qui esquia bé té una habilitat. Però per fer d'una habilitat un art, es necessita més que un simple do. Tanmateix, sigui art o no, la temporada és llarga i el sector del turisme encara pot fer negoci si la previsió meteorològica apunta nevades. Amb aquest panorama, gens semblant al d'altres anys, molts el que demanaran per Reis Mags serà neu.

El poder de la palabra y la imagen

Las armas no siempre han estado hechas de hierro. También de letras, de secuencias y de pensamientos. Las armas no siempre se han utilizado solo para matar, también para defender y luchar sin necesidad de derramar sangre, aunque se puede sangrar por dentro. Cada uno elige las suyas: palos, balas, imágenes o palabras. ¿Cuál más poderosa? ¿Cuál eliges tú?

Un beso para España después de la guerra civil

Y murió con la paz en los labios y la guerra en las manos. ¿Cuántos civiles y soldados tuvieron que morir por sus ideas? Por defenderlas con la vida, cientos. Miles. La guerra manchó las manos de muchos y la vida de muchos más. Metralla de dos colores en un mismo corazón. El problema no son la pluralidad de colores, sino la forma que tienen de pintar. No se puede dialogar con la metralla. No se puede insultar a la democracia. No se puede dialogar con dos balas que pensaban diferente, las que mataron a España.

Por cómo se trató a los aborígenes de Australia antes de 1970 (aunque todavía después de ese momento hay metas que cruzar)

Si la tierra era de los negros, ¿Por qué no podía un negro beber una copa en un bar de su tierra? Aunque las paredes estén pintadas de blanco, ¿De dónde ha salido la madera con la que están hechas las paredes? ¿Y el mármol de la barra del bar? ¿De dónde esa misma pintura? Todo, aunque pintado de blanco, proviene de tierra negra que siempre les perteneció. ¿De dónde sale la tierra sobre la que éste bar se construye? Si nos ponemos coloristas... ¿De qué color son las raíces? La pintura, siempre será pintura. Y sirve para esconder el color original de lo que hay debajo, lo que siempre hubo y lo que siempre habrá. Lo bueno es que si la rascas, se verá oscuro. Nunca se puede tapar del todo una historia si alguien no la olvida, si alguien la quiere gritar. Mientras, solo les queda su, siempre demasiada, paciencia histórica para que la pared sea rascada una y otra vez.

El arte es un arma que no debe ser subestimada. Puedes morder con ella, abrir tripas. No obstante a menudo después de escuchar ciertas historias e investigar sobre ellas hay que hacer de esas tripas, trinchadas, corazón.

El cor de la Ciutat Comptal viu el nadal

Barcelona viurà aquest mes i part del gener, fins que el Reis Mags d'Orient facin visita, la tradicional posada en escena que suposa l'arribada del nadal. Aquest 2011 s'han sumat, a més de la que aquest any fa el seu 225è aniversari, la Fira de Santa Llúcia, i l'habitual pessebre de la Plaça Sant Jaume, una pista de gel que ocupa el centre de Plaça Catalunya i tota una sèrie de nous llums que vesteixen els carrers barcelonins.

La Fira de Santa Llúcia, com és habitual, s'extén per la Plaça de la Catedral de Barcelona que té les seves portes també obertes tant pels devots com pels curiosos. Composen la fira 270 parades que venen tot allò que pugui entrar dins la imaginació del Nadal, això sí, sense oblidar els clàssics: pessebre i artesania.

El pessebre de la Plaça Sant Jaume ha agafat aquest any un aire d'art romànic. Les figures, pintades de vius colors, estan enmarcades en un paisatge típicament mediterrani que es completa gràcies a una capilla i un claustre en runes.

La pista de gel que ocupa el centre de Plaça Catalunya és el més novedós, i també el que més polèmica va despertar, respecte les activitats de sempre. Tot i la oposició que va rebre la proposta per part dels grups municipals del PSC y ICV-EUiA que al.legaven que suponia una privatització de l'espai públic, la iniciativa es va tirar endavant. El president del grup municipal d'ICV-EUiA, Gomà, justificava la seva oposició dient que "hem assistit a desallotjaments forçosos d'aquest espai d'integrants del colectiu 15M, a qui s'acusava falsament de dificultar l'ús del lliure espai públic i ara resulta que el que pretén Xavier Trias és cedir l'ús de la plaça a un reduït grup de privats perquè facin negoci". No obstant, va ser Trias qui va tenir l'última paraula i que, amb el suport del nou govern del PP, ha aconseguit muntar una pista de gel que reb 6.000 visites al dia i que segons el grup municipal d'Unitat per Barcelona, és un element dinamitzador del comerç.

Els carrers s'han vist ocupats no només pels qui volen aconseguir els regals amb temps, sino també per famílies, parelles i grups d'amics amb ganes de contagiar-se d'aquest ambient viu i vermell que es respira tant per les grans avingudes com Portal de l'Àngel com pels carrerons més amagats que surten del Carrer del Cai. Tot entre somriures freds, que només ho eren per la temperatura, i estornuts que ni tan sols les estàtues de la Rambla que acostumen a estar rígides com la pedra podien aguantar-se.